Monday, January 03, 2005

Les eleccions americanes i Internet – Més enllà de la propaganda

Quan Howard Dean va presentar la seva candidatura a candidat pel partit Demòcrata, no era probablement el polític més conegut dels Estats Units. Tot un seguit d’esdeveniments però, van centrar l’atenció tant sobre la seva candidatura com sobre ell mateix. Avui Howard Dean és el president del partit Demócrata i el seu web site http://www.democracyforamerica.com és conegut arreu. Molts factors han fet del governador del petit i allunyat estat de Vermont una figura popular, coneguda i de pes. Entre ells l’ús que n’ha fet d’Internet ha jugat un pes poc menys que decisiu. El mateix pes que va jugar a les passades eleccions americanes. La sorpresa va venir quan en campanyes com la nominació a on bàsicament es tracta d’arribar al màxim de gent possible amb un temps limitat i a on els mitjans per excel•lència són la televisió i les aparicions personals, un moiment de base auto-organitzat mitjançant Internet aconseguia en pocs mesos més de 55.000 voluntaris i uns $40 milions de dòlars, tot allò liderat per un governador d’un estat perifèric que s’atrevia a estar pública i obertament en contra de la guerra d’Iraq i a favor del matrimoni homosexual. Res de tot això va passar desapercebut pels dos grans partits. El canvi de llei electoral feia que hi haguessin límits a les contribucions per part d’empreses i persones individuals a les campanyes, les experiències de moviments d’esquerra feia temps que feien servir Internet com a eina d’autoorganització i l’increment de la rapidesa de les connexions (un gran part a 1Mb o 1.5 Mb amb velocitats efectives molts altes degut al cable i a la competència) i l’èxit de tendes virtuals com Amazon, ... feien que Internet estigués en la ment de tothom. El que ningú esperava eren 40M de dòlars vinguts de contribucions anònimes i individuals i 55.000 simpatitzants treballant sense més connexió que la xaxa. En un país acostumat a la competència, a la novetat i al canvi, en un país que creu fermament en la innovació tecnològica com a motor del progrés i generador de prosperitat, era d’esperar que res d’això passés desapercebut i que no es trigués pas massa a incorporar-ho. I així va ser. El partit demòcrata va fer servir una plataforma existent http://www.meetup.com per organitzar reunions dels seus seguidors arreu – prop de 9.000 amb 128.608 simpatitzants en 28 països – i va aconseguir movilitzar uns 2.5 milions d’e-supporters (simpatitzants que demanen el vot a amics, coneguts i familiars, escriuen als diaris o reporten el que s’ha dit a la radi local, ...) i organitzar de manera efectiva a 1.1 Milió de voluntaris. Tot això, és clar, sense deixar de banda, la informació directa, i el merchandising (ara per Internet) o possibilitats com la de baixar-se la propaganda, els folletons o els senyals per l’entrada de les cases des de la pròpia web ... L’aposta del partit republicà va ser més profunda i més marcada. No solament pel que fa a continguts específics – més en format web amb una gran abundància de flash – sinó també per la construcció de webs específiques i pel seu ús. Les xifres són prou significatives, més de 6 milions d’e-supporters i uns 780.000 equips coordinats a través de la web. Ambdós partits disposaven de blogs, chats i fórums en les seves webs. Tots dos també dirigien els seus militants a accions molt concretes: registrarse per votar i demanar el registre, organitzar una marxa o un party per demanar el vot i discutir temes, enviar cartes als diaris o intervenir a la radi, obtenir i difondre informació, etc.. Tots dos també proporcionaven als seus militants i als seus equips d’eines i instruments per crear posters, anuncis, imprimir propaganda o inclure banners i links a webs pròpies. Finalment tots dos permetien reclutar voluntaris (tant voluntaris Internet com físics) i acceptaven donacions, també tots dos disposaven de tendes on-line amb un abundant surtit de merchandising. El partit republicà però va anar més enllà en aquesta cursa i va construir una web específica pels seus militants : el Team Leader. Team Leader pretenia ser el canal d’organització dels militants tant físics com on-line, però més enllà de distribuir consignes i dirigir als militants a activitats concretes en benefici de la campanya (per exemple des de Team Leader es van enviar unes 400.000 cartes a mitjans de comunicació), volia arribar més enllà, volia per un cantó permetre compartir coneixement i experiències i per un altre transmetre un missatge únic i coherent als militants. Arribar a l’electorat d’una manera directa, amb gent propera i amb un missatge clar, fent d’aquesta manera molt més rellevant la proposta, és un objectiu de primer ordre per a qualsevol que intenti guanyar unes eleccions. Als Estats Units els instruments per a aconseguir aquest objectiu havien estat fins ara les marxes, les reunions i els grups de voluntaris que feien del missatge del candidat quelcom proper i familiar. Aquesta vegada Internet ha esdevingut una eina de primera magnitud envers a aquest objectiu, 6milions d’e-supporters i 1.2 milions de militants són xifres prou impressionants per ignorar i magnituds a on la transmissió correcte de les consignes o simplement entendre el que passa a cada estat o cada població es fa difícil. En aquesta campanya hem pogut comprovar com l’ús de la xarxa dona una nova resposta a totes aquestes questions, una resposta més eficaç i a la vegada més humana ja que permet un contacte personal (virtual) que fins ara no era possible aconseguir i a partir d’aquest contacte un sentiment de grup a on compartir problemes, il•lusions i practiques que han funcionat a altres llocs. Poder al lloc a on el poder d’Internet s’ha fet més palés, més evident, més incontestable és a les donacions. Si en Howard Dean va aconseguir $40M on-line en tota la seva campanya, en Kerry en va aconseguir $50M en els primers 3 mesos i a finals de juny n’havia aconseguir més de $100M. Aquestes xifres són encara més espectaculars quan veiem la donació mitja: per exemple per en John Kerry $108 ( 83€ ). En aquestes passades eleccions hi ha hagut molts més participants que els dos grans partits i entre ells poder una organització ha destacat: MoveOn.org. MoveOn té la seva seu central a Berkeley a la costa oest dels EEUU i durant aquestes eleccions hi han estat connectats al voltant de 2M de persones i han recaudat més de $50M per campanyes. MoveOn s’organitza al voltant d’iniciatives i campanyes concretes, dos de les més conegudes van ser la colecta de diners per posar un anunci de plana sencera al NYTimes en contra de la guerra d’Iraq, necessitaven $35.000 i van aturar la col•lecta quan n’havien aconseguit més de $400.000. Una altre campanya molt coneguda va ser Bush en 30 segons a on van organitzar un concurs d’anuncis en contra de Bush per ser difosos posteriorment a la televisió nacional – els anuncis van donar la volta al mon. Internet també ha estat l’escenari per multitud d’experiències de marketing viral, a on es la pròpia gent la que difon el missatge o de l´ús de tècniques de segmentació i data mining per fer micro-campanyes personalitzant extraordinariment el contingut, o l’ús de móbils per coordinar manifestacions, etc.. Però també ha estat el retrobament de la comunicació directa amb el ciutadà, per un cantó mitjançant blogs i espais per colectius i per un altra mitjançant experiències com els centres de resposta ràpida – centres d’informació que després dels debats presidencials van multiplicar per 2 i per 3 els records de hits a planes web en la història dels EEUU. L’ús d’Internet en les campanyes i possiblement en els partits – ara Howard Dean, amb qui hem començat aquesta història, és el president del partit demócrata – ha canviat de manera important molts aspectes de la relació amb l’electorat i la militància de l’organització del voluntariat, de la manera com es construeixen i es difonen els missatges i de la relació amb els ciutadans. Tots aquests canvis ni són aliens al nostre concepte de democràcia ni pel fet de que hagin succeït als USA primer estan tant lluny. Ben aviat, a casa nostra.